D’Oliciós, Arboç, Baix Penedès


D’Oliciós imatge 1

NEUS LLUCH
“És un autèntic suc fresc de fruita, i la fruita és l’oliva”

ENTRANT
“El romanticisme del Bellesguart”

Quina sorpresa la nostra quan la Neus ens obre la porta d’una preciosa torre modernista i històrica del 1889, estàvem al Castell de Bellesguart, el típic espai que si no t’hi fixes amb els 5 sentits quan camines pel carrer, no te n’adones del tresor que hi ha al ben mig del poble.

Però abans que la Neus ens expliques el seu projecte, nosaltres estàvem al·lucinant amb l’espai i en volíem saber més coses...

Es veu que la seva mare quan era petita anava de visita als jardins del Bellesguart perquè hi havia una masovera que l’ensenyava a cosir i un cop més gran quan ho recordava, li brillaven els ulls amb molta emoció i sentiment. Així que quan es va casar amb el seu marit i va tenir fills, un dia de cada dia el pare de la Neus va arribar a casa amb aquestes paraules dirgides a la seva mare: “Te comprat la Torre de Bellesguart”. Us imagineu la cara de la mare de la Neus?

Des d'aquell moment la Neus i la seva família van viure a la torre i avui dia encara hi viu la seva mare. Però ara fa tres anys que la Neus va veure que la seva mare s’anava fent gran i ja no podia amb tot. Això va ser un punt d’inflexió a la seva vida i valorant el seu benestar, va decidir tancar la seva clínica veterinària i fer un gir de 360º a la seva vida.

Va decidir fer oli, però no un oli qualsevol, el millor oli que podia fer amb les oliveres del seu pare. Així que fa un any el menjador de la torre de Bellesguart (que encara conserva l'esperit de l'època), s'ha convertit en l'espai d'etiquetatge de D'oliciós.

D'oliciós caram caram

PRINCIPAL 
De veterinària a fer oli”

I per què aquest canvi? La seva mare ja era molt gran i la Neus no podia deixar de pensar en què passaria amb tot el negoci quan la seva mare ja no hi fós, no podia ser que les oliveres del seus pares no les cuides algú aliè a la família.

Les olives que tenen són arbequines i provenen d’un clima suau. Li preguntem què fa que el seu oli sigui especial i ens explica que deixen madurar una mica més de l’habitual les olives, creant així un oli més madur i suau del que estem acostumats.

Ells olis de collita primarenca són més amargants i picants, i tot i ser ben valorats pels experts, la Neus ha volgut fer un oli més planer, més fàcil. 

Un altre tret distintiu és que porten les olives a un molí proper a Montblanc i com diu la Neus “el que més m’agrada de tot el procés és portar la segona collita d'olives al molí i que ja em donin l’oli del raig, quan només feia dues hores que els hi havíem portat”

D'olicios i caram caram

En aquella torre sempre hi ha hagut activitat. Quan ens va ensenyar on guardàven l'oli també hi vam veure ampolles d'escumós en rima i pupitres plens d'ampolles. La Neus ens fa saber que el seu pare elaborava cava i quan era petita ella mateixa es posava a la porta de la cava a vendre’l. Avui dia és el seu marit el “Carbu” (com ella li diu) el que s’ha animat a elaborar, concretament un ancestral que ja tenim ganes de tastar. 

POSTRES 
” El jardins d’Alicia en el país de les marevelles”

No et pots fer una idea de l’espai que té i amaga aquella torre. Quan vam acabar de fer la visita dins la casa, la Neus ens va voler mostrar els jardins. Sortim per una porta de “pàrquing” i ens trobem una bassa d'aigua gegant rodejada de vegetació i pruners (dels quals la Neus en fa melmelada). Nosaltres no paràvem de dir.. “Neus aquí hem de fer-hi coses. Mare meva!”

dolicios i caram caram

caram caram i doliciosVam passar per caminets on la frescor de les plantes t’atrapava, vam veure la torre de la música (abans hi havien els porcs), una petita torre al mig del pati feta de pedra amb un caràcter molt especial i vam imaginar-nos com seria una festa al voltant de la piscina i entremig de tanta bellesa…

dolicios i caram caram