entrant
"D'horta n'hi ha, el que no hi ha són hortolans"
L’Enric Casasayas és un referent en el món de l’horta al Bages i això ho vam entendre quan ens va portar a Les Arnaules. Allà vam conèixer a l’Alba, la seva filla, que ara els ajuda amb el negoci i també a l’Anna la seva dona, que ens saludava mentre empenyia un carro ple de mongetes cap a la botiga que tenen per vendre directament als seus clients dins de la finca.
els principals
"L'albergina blanca"
Nosaltres el vam conèixer a la fira gastronòmica que es va celebrar a Manresa. Darrere una paradeta plena de verdura fresca, ells ens va veure de lluny i ens va dir: “Vosaltres sou les noies de Caram Caram, les que m’heu trucat aquest matí?” i sí, érem nosaltres les que li havíem trucat aquell matí, ja que ens havien fet arribar que si estàvem d’inspecció al Bages, l’havíem de conèixer si o sí.
A l’Enric se’l coneix perquè ha estat sempre molt implicat als mercats de la zona i també per la seva promoció del producte local, inclús el consideren com un dels recuperadors de les varietats autòctones com l’albergínia blanca del Bages.
Vam anar directes al gra: “Enric volem incorporar l’albergínia blanca a la caixa del Bages, però no la podem posar fresca, com ho podríem fer?” i l’Enric que quan tu vas, ell ja ha tornat ens va explicar que l’any passat havien fet confitura d’albergínia blanca que estava deliciosa. Era una opció, però a l’última comarca que havíem estat, el Maresme, ja havíem incorporat una melmelada i volíem canviar. Així doncs, li vam proposar de fer una crema d’albergínia blanca i no ho va veure gens malament.
Una setmana després ens trucava per anar a tastar-la a “Les Arnaules”.
L’Anna, la seva dona, ens havia preparat la crema perquè la tastéssim. Enmig de la botiga, ens va portar dos vols: un amb la crema freda i l’altra amb la crema una mica calenta. Li va afegir un raig d’oli, una mica de pebre i la vam tastar. Era una crema elegant i fina on la temperatura del temps ressaltava el gust de l’albergínia. Ens va encantar, però entre tots vam coincidir que potser podríem treure-li la patata i encara fer-la més pura d’albergínia.
I així ho vam fer, el resultat és espectacular i és el producte estrella del Tasta Comarca del Bages.
postres
"L'albergínia blanca té la pell més gruixuda perquè la carn és més delicada"
Vam aprendre tantes coses a la visita a Les Arnaules! Després punxar-nos vàries vegades amb les punxes del calze de l’albergínia blanca, vam passejar-nos també per les tomaqueres.
L’Enric és també un dels recuperadors d’alguna varietat de tomàquet autòctona com la mamella de monja i amb ell vam aprendre que el tomàquet Montserrat i el Rosa eren el mateix, però que la gent que viu de Montserrat cap a mar, el coneix com a Montserrat i de Montserrat cap amunt com a Rosa. També vam endinsar-nos pel mig de les plantacions de carabassons que ja treien el cap i les enormes mongeteres.
Durant la passejada per la finca, l’Enric ens anava explicant amb molta passió com ha fet funcionar tot aquest imperi d’horta amb quaranta anys. Un recorregut que no ha sigut fàcil, però que avui dia vetlla per la producció agrícola de temporada i de qualitat i ha obtingut un reconeixement per part del seu client.
Al marxar ens va omplir una caixa de verdura fresca, quan vam arribar a casa el primer que vam fer és cuinar-les, ja que ens havia dit: Res com menjar-les acabades de collir. Quin gaudir!!!!