entrant
"Un producte centenàri"
Es diu que l’origen d’aquest producte arriba d’una família d’Escala Dei situada al Priorat, quan decideixen fer “alguna cosa” amb totes les ametlles que no podien vendre abans que es fessin mal bé. D’aquest problema en va sorgir una bona solució: fer-ne una crema. El resultat va ser crema blanca que barrejada amb les carns d’au es convertia en un aliment molt potreic. Vaja, un plat de cullera!
Per raons de la vida, la família i la recepta es traslladen a Reus i tal com ens apunten els Franquet: “Els de Reus són molt acaparadors i quan van descobrir aquesta crema, van decidir que aquella delícia l’anomenarien Menjablanc de Reus”.
Ara bé amb l’arribada del sucre, es decideix eliminar la barreja de crema amb la carn i afegeixen el sucre, convertint-se així amb unes postres dolces.
Ara bé, no només existeix el Menjablanc de Reus com a crema, es veu que també s’elabora en altres punts del món com Grècia, Mallorca i Sud Amèrica.
Tanmateix si ens hi parem a pensar, altres països que tenen algun llegum o un producte blanc important en la seva dieta, se’n fa un producte especial com ara: la Pannacotta a Itàlia, flam amb llet de coco a Brasil o el licor d’arròs al Delta de l’Ebre.
els principals
"Dos pastissers agafen el relleu del Menjablanc"
El Menjablanc va ser propietat de diverses famílies a Reus i cal destacar Queviures Domènech, una petita botiga de productes de qualitat. Però quan els expropietaris es volien traspassar el producte i la seva patent, el van vendre a Josep Franquet, un pastisser reconegut de la zona.
Des d’aleshores sempre s’ha conservat la recepta antiga i fa pocs anys van retocar una mica la imatge de l’empresa, modernitzant-la, però sense tocar el símbol característic de l’Església Prioral de Sant Pere que fa un homenatge a la ciutat de Reus.
Des que en Josep i el seu fill Robert estan al capdavant, van començar a canviar l’estratègia i vendre a nivell local, i així aconseguir un augment de vendes gràcies a la lluita per la desestacionalització del producte, ja que és tradició menjar-ne per Setmana Santa. També han
estat en fires artesanals mostrant les possibilitats del Menjablanc i sent pastissers han fet diferents combinacions amb altres ingredients, com per exemple, el mil fulls de taronja i Menjablanc.
Ens expliquen que fins hi tot, han arribat a fer una concentració de 2999 terrinas de Menjablanc en una fira. I la pregunta que noaltres ens vam fer, va ser.: on està la que feia els 3000? – Els va caure a terra!
Aquesta parella col·lecciona moltes altres vivències que els il·luminen els ulls quan en parlen.
postres
"La crema de licor de Menjablanc fruit de una conversa entre amics"
Si al Delta elaboren licor d’arròs, nosaltres podríem fer licor d’ametlla no? El Robert ens explica que el licor de Menjablanc va néixer durant un sopar amb uns amics l’any 2019.
El gust de l’ametlla es pot trobar amb facilitat, i també la canella i la llimona. Cal destacar que és un producte sense gluten i sense lactosa.
Pels que els agrada el Baileys, recomanem que tasteu aquesta crema de licor, a nosaltres ens va sorprendre molt! Per això el vam incloure en els nostres Lots de Nadal
El Robert ens fa saber que la millor manera de consumir-la és com els sibarites: freda i sense gel. Però també remarca que hi ha moltes altres maneres de donar-li joc.
No tens ganes de posar-te a cuinar?