entrant
“L'Alta Anoia, una de les 3 realitats de l'Anoia”
El Pere Massana ens va rebre al seu allotjament rural situat a l’Alta Anoia “Cal Mestres”. Un allotjament que va formar part del boom turístic que hi va haver a la comarca ara fa més de 20 anys. Allà vam mantenir una conversa de casi una hora on vam parlar de tres temes molt interessants: les diferents personalitats del territori, la recuperació del cigronet i les oportunitats que tenen els cultivadors d’aquest llegum.
La primera primera part de la conversa ens va deixar ben sorpreses. El Pere ens va explicar que l’Anoia és la primera comarca de Catalunya que no ha demanat existir i que en canvi existeix. Ens va explicar que dins de l’àmbit territorial de l’Anoia hi ha tres realitats molt diferents: l’Alta Anoia, la Conca d’Òdena i el Baix Anoia“.
Dins aquestes realitats va destacar una gran diferència en la personalitat de les persones segons de quina part de la comarca eren. En Pere considera que les persones del Baix Anoia són com la gent del Penedès (fent referència a la nostra procedència), persones més emprenedores i amb empenta. En canvi, a l’Alta Anoia es consideren més Segarrencs de puny tancat, no tan aventurers i de fer passos segurs i en ferm.
els principals
“Com neix el cigronet de l'Anoia?"
El cigronet de l’Anoia és un llegum recuperat que es va fer popular fa 20 anys com a motivació d’un projecte turístic. El Pere ens explica que els municipis de la zona del que coneixem ara com a Alta Anoia, van decidir moure’s per promoure el turisme rural.
Sabien que l’Anoia, no tenia un atractiu com altres comarques i van començar a buscar un identificador del territori. Van pensar que un producte propi els donaria identitat i van començar a fer recerca del que s’havia conreat a l’Anoia. Així van descobrir que antigament es feia un tipus de cultiu de llegum que s’adaptava molt bé a la zona i es tractava ni més ni menys que d’un tipus de cigró. Resulta que aquest és més petit i dotat d’una simbiosis que encaixa molt bé amb el clima de secà i l’alçada, cosa que els anava molt bé per la rotació de conreus en aquella època.
Així que la Universitat de Lleida es va involucrar en la seva recuperació i d’aquí va sorgir la creació d’una associació de productors que a través d’una cooperativa va començar a comercialitzar aquest nou producte recuperat, el qual destaca per tenir una pell més fina i una mida més petita del normal.
Amb els anys va esdevenir una història d’èxit i la recuperació del cigronet va ser també una motivació per començar a convertir l’Alta Anoia una zona atractiva a nivell turístic. Van aparèixer molts allotjaments rurals i la restauració de la zona va incloure el cigronet de l’Anoia com un reclam en els seus plats. Tot va ajudar a fer un boom turístic passant de 0 a 40 allotjaments disponibles a la zona.
El Boom turístic amb la crisis es va veure molt afectat i juntament amb un canvi generacional (que el Pere el considera més individualista) es va perdre aquesta motivació de seguir fent bandera del cigró. Ell remarca que l’Anoia és una comarca que no s’hi ha cregut gaire i que actualment té més força el Baix Anoia per la seva proximitat amb l’Alt Penedès.
postres
"Per un pagès fer cigró no és un problema. El problema és vendre'l"
Actualment, aquesta cooperativa ja no està activa i ara els productors són els que han de comercialitzar el seu propi cigronet. Això ha creat una escenari ben diferent, ja que actualment es ven més per una necessitat que no pas per voluntat, ja que no és fàcil dur a terme aquest cultiu i no hi ha masses subvencions que ajudin al seu manteniment.
Resulta que la producció del cigronet és anual i no s’aconsella repetir-la de forma continuada cada any. En Pere ens explica que ell ho cultiva cada 4 anys per dues raons:
l- Si es cultiva una lleguminosa de forma anual, no es fixaria el nitrogen en el sòl.
– Per prevenir malalties com la “rabia del garbanzo” una malaltia que creix molt ràpidament i asseca la planta. Una malaltia que si no s’atura pot ser cíclica.
Actualment, encara queden productors de cigronet i la forma més rentable de comercialitzar-lo es venent-lo “a sacs” a l’empresa Estany. Una empresa situada a la comarca del Bages però que cou, envasa i comercialitza el cigronet cuit.
La veritat és que el mercat també demana el cigronet cuit segurament com a conseqüència pel ritme de vida que portem. Ara vivim més el dia a dia i anem a última hora i val a dir que tenir el cigró cuit és molt més còmode. Així que podreu tastar-lo en aquest Tasta Comarca.
