entrant
“Un radiòleg que s’ha transformat en formatger”
Conduint per la Llacuna, el navegador ens indica que hem de girar cap a un camí (just davant de l’edifici dels bombers) que ens porta directe a l’obrador de la Formatgeria Ancosa. A la porta ens esperava en Frederic amb les seves botes blanques i la veritat és que va ser un moment de foto molt autèntic, tot i que no li vam fer. Ens hagués pres per boges de bon començament.
Un cop fetes les presentacions de rigor, ens convida a entrar per iniciar la descoberta i per la nostra sorpresa, el que més ens va impactar quan en Frederic ens va començar explicar l’origen, va ser el fet que ell abans no era formatger, sinó que era radiòleg a l’Institut Guttmann!
Com podeu entendre, no ens va quedar altre que preguntar-li el motiu d’aquell canvi a la seva vida i hem de dir que la seva resposta va ser del tot sincera quan la salut i l’amor és el que et mouen. Però hi va haver una frase que ho va deixar clar del tot: “Abans era ric però no era feliç, ara sóc pobre però sóc feliç”.
els principals
“Un subproducte molt llaminer”
En Frederic va aprendre a fer formatge de la mà d’en Joan Campillo de la Formatgeria Tuixent i els seus primers formatges els va fer tal com en Joan n’hi va ensenyar, amb llet d’ovella. Avui dia encara els fa així, però en Frederic és una persona molt perfeccionista amb la seva feina i l’experiència l’ha portat a superar-se i també aventurar-se a fer formatges amb llet de vaca. El Formatge de vaca el va començar a fer com a alternativa, ja que la llet d’ovella és molt més cara.
Al preguntar-li d’on treia la llet de vaca, ens va explicar que actualment la llet la compra a Corroncuí, un poble de l’Alta Ribagorça i la de vaca a Torrelles de Foix. Aquí és on ens va detallar la diferència entre els formatgers “Letier i Fermier”.
**DIFERÈNCIA: El Letier és el formatger que compra la llet i el Fermier és el formatger que té remat propi i s’autoabasteix amb la seva llet.
En Frederic ens explica que treballar amb la llet d’ovella i la de vaca és ben diferent i que requereix dues càmeresben diferenciades per fer la seva curació. La dels formatges de vaca ha de ser més humida i la dels formatges d’ovella més seca.
Si haguéssim d’escollir en quina ens quedaríem, ja us podem assegurar que seria la seca pel seu aroma tan intens, deliciós i autèntic. En allà els formatges hi maduren entre 60 i 90 dies. Dos cops el mes es raspalla el seu fong i la resta de dies els petits àcars que hi ha a l’aire fan la seva feina.
Finalment arriba el Tupí, el producte pel qual estàvem en aquella formatgeria. Aquest producte va néixer gràcies al perfeccionisme d’en Frederic, ja que en els primers anys el resultat que obtenia dels formatges no era el que ell volia i no li sortia un formatge “rodó”.
Per això, va decidir crear un “subproducte” barrejant el formatge amb un aiguardent, en el seu cas orujo i creant així el seu propi Tupí.
Malgrat això, ell no sap que per nosaltres era un dels millors tupis que havíem tastat mai. Ara això sí que us ho hem de dir… No és un producte que té en grans quantitats així que no us el podeu deixar perdre al Tasta Comarca de l’Anoia!
postres
“A Catalunya no existeix un altre fumador de formatges com el meu”
Per rematar l’espectacle d’olors d’aquell matí, en Frederic ens explica que el seu formatge de vaca és fumat!
En veure la nostra reacció en Frederic ens va portar a fora de l’obrador a veure on els fumava. De sobte, veiem una petita casa de fusta (la típica que et pots trobar en un jardí que serveix per guardar-hi eines o mobles) i ens diu: Aquí teniu el meu fumador, únic a Catalunya!
En Frederic és un autèntic manetes i ens explica amb passió com va crear aquella caseta que transporta els seus formatges a un altre caràcter. En aquesta vida si t’espaviles aconsegueixes grans coses.
Per fumar-los utilitza encenalls de fusta sense additius, tot és 100% natural i per saber quin és el punt òptim ens explica el seu truc: “la qüestió és fixar-se en el paper blanc que està a sota dels formatges, quan coneixes el punt de color de cremat exacte, el formatge està a punt” també depèn de l’estat dels encenalls però normalment el temps va d’una hora i mitja a tres hores.
Si el tupí i el formatge fumat d’en Frederic t’han despertat la curiositat, a què esperes a tastar-los?