entrant
“Un municipi del nord”
Sant Martí Sesgueioles és un municipi situat al nord de la comarca de l’Anoia.
En aquest petit poble de 200 habitants ens havien dit que hi trobaríem uns embotits amb molta història i qualitat. Així que al arribar al poble, aparquem el cotxe i decidim començar a caminar pels seus carrerons on es respira tranquil·litat fins a trobar l’obrador que ens havien indicat, la Tocinera Torrens.
els principals
“Ca la Maria, Can Torrens i Can Prats"
Les lletres exteriors de la tocineria ja ens indiquen la història que pot tenir aquesta botiga, però al entrar, reconeixem una d’aquelles petites botigues de poble que hi trobes tot el que necessites, en definitiva, la coneguda botiga de queviures alimentaris. Tot i així, al fons hi veiem un mostrador de carns i embotits.
De sobte, surt d’una petita porta en Joan Prats, el propietari actual de la tocineria que ens va convidar a entrar a l’obrador.
Can Torrents, Ca la Maria o Casa Prats? Aquesta és la primera pregunta que fem al Joan. És la incògnita que ens rondava pel cap des de que ens van parlar d’aquest poble i els seus embotits, ja que depenent d’on ho busques, s’identifiquen amb un nom o un altre.
El Miquel Torrens (dreta-foto portada) és la 3ra generació de Can Torrens creada el 1899 i especialitzada en elaboració d’embotits curats.
Ens explica que fa cosa de dos anys va començar a plantejar-se la seva jubilació i buscava algú a qui fer el traspàs del negoci i en aquell moment, va aparèixer en Joan Prats(esquerre-foto portada). En Joan venia de Ca la Maria, una empresa familiar que des de 1941 està especialitzada en productes càrnics i embotits cuits a Cervera. Però al parlar amb en Miquel, va considerar una una gran oportunitat agafar el “timó” de Can Torrens i continuar la seva l’activitat per també aprendre altres mètodes d’elaboració com la curació dels embotits.
“El que m’ha ensenyat el Miquel dels embotits curats no té preu, a casa meva som especialistes en embotits cuits i carns, però ara hem unit les dues especialitats de les famílies respectives” – ens diu el Joan Prats.
Així que actualment, Casa Prats és la marca més nova que centra una línia de distribució que ha creat en Joan per fer arribar els embotits una mica més enllà.
Tot i així, l’especialitat a Can Torrents segueix sent els embotits curts i ho podem afirmar amb lletres majúscules i grans després de que ens deixessin tastar el seu fuet, la llonganissa i com a més singular la llonganissa de senglar.
Ara bé, el cap de llom i la cansalada son dos productes que no ens van deixar pas indiferent. Caram! El seu sabor era ESPECTACULAR.
En Joan ens va explicar que aquests dos embotits tenen una maceració de 15 dies i que els van donant volta i volta per aconseguir un acabat excel·lent. Tanmateix, en Miquel ens va destacar els embotits són totalment naturals, sense conservants ni afegits.
Recordem dues frases d’aquest tast:
“De vegades és millor un cap de llom que un bon pernil” ens va dir en Joan.
“Saps que és 0, només sal i pebre i 0 conservants” ens va dir en Miquel.
postres
"Una relació que segueix"
No va ser casualitat que el dia que els vam anar a conèixer en Miquel hi fós. Resulta que aquell dia tocava elaborar els canelons, i tot i que el Miquel està jubilat, li segueix agradant anar a l’obrador i donar un cop de mà.
La relació del Miquel i el Joan és bona i la seva unió ha fet créixer aquest projecte on el Joan hi veu un futur positiu i prometedor. De fet, ja han ampliat l’obrador per tenir més espai per assecar els embotits i així augmentar la seva producció.
Per això hem volgut portar-vos al Tasta Comarca de l’Anoia dos productes que reflecteixen la unió d’aquests dos negocis familiars per construir-ne una nova marca i un nou futur: La botifarra negre en representació del embotit cuit i la cansalda per l’embotit curat.
Aquests dos embotits no només ens va sorprendre la seva qualitat sinó que ens els vam imaginar formant part d’un maridatge de territori després que en Miquel, ens expliques que per ell el seu millor plat eren els ous estrellats amb cansalada. Així que vam pensar… per què no canviar les patates pels cigrons de l’Alta Anoia? i així van néixer “ELS CIGRONS ESTRELLATS“