entrant
"Vinyes i sorpreses"
En Gil fa 18 anys que es dedica a ser pagès de forma exclusiva, però resulta que abans era professor. En canvi, la Magda és dissenyadora gràfica “de tota la vida” – com ens va dir- i els diumenges li agrada ajudar a en Gil. Es nota que els dos formen un bon equip.
els principals
"Tres preguntes clau"
A causa de les circumstàncies del 2020, en Gil i la Magda es van trobar que molts cellers que els compraven el raïm, aquell any no ho farien i, a més de tenir poc raïm venut, es van veure afectats pel míldiu. Així que tal com va dir en Gil “Hem de pensar que vam poder salvar el 30% de la collita i això és el més important”. Però per una altra banda, va ser l’oportunitat per tirar endavant un projecte que tenien al cap des de feia un parell d’anys. Fer most.
Però per què no fer vi tenint vinyes?
“Nosaltres venem raïm a diferents cellers del Penedès i aquí tothom fa vi. Jo no sóc enòleg i si fes vi seria una nova competència dels meus clients (tot i que de vegades m’animen a fer-ho) però vam creure que el most no el feia quasi ningú a la zona i ens va agradar la idea”.
D’aquesta manera neix MOSTATXO, un projecte singular que ha donat fruit a 2500 ampolles de Mostatxo Ros i 1500 de Mostatxo Castany. Aquest most, però els hi elabora en David Baixas (Pagès i artista de l’escumós El Torrent de la Bruixa del projecte Amor per la Terra, recordeu?), ja que és dels pocs que disposa de la maquinària per pasteuritzar el most al territori. Tot i això, ells li porten el raïm collit a mà en caixes cap a Tarragona i una vegada fet el most, s’envia de nou a Can Castany on ells l’etiqueten i encaixen manualment.
Per què Mostatxo?
“A casa ens agraden els jocs de paraules i l’Anna la nostra filla un dia ens va dir… MOST- ATXO què us sembla?
Per què Ros i Castany?
“Ens va costar trobar una alternativa a “blanc i negre”. Havíem pensat en “daurat” pel most blanc, però un dia el Gil estirat des del llit es va il·luminar”…
La Magda és de Cal Ros i en Gil de Can Castany i el joc de paraules els va com anell al dit. Fantàstic no? És perfecte per un Mostatxo, ja que pot ser de pèl ros o castany.
postres
"Viticultura biodinàmica intuïtiva"
Fa 18 anys en Gil va agafar les vinyes que eren totalment convencionals i avui dia, després de fer molts cursos i creure fermament que la biodinàmica afavoreix en la qualitat de la vinya, ja les té totes certificades. Assegura que des que les treballa seguint pràctiques biodinàmiques, la producció li ha baixat, però que és part de l’adaptació de la vinya i que a poc a poc tornarà a donar el seu rendiment. És qüestió de temps i amb 5 anys ja ha anat veient canvis positius.
Una de les pràctiques que ens va ensenyar del moment present és la que fa amb la poda. En Gil deixa els sarments podats a la coberta vegetal entre filera i filera de ceps perquè a poc a poc es descomponguin
Tanmateix, mentre passejàvem entre vinyes, vam veure que hi havia vàries torres elèctriques i li vam preguntar si havia vist algun efecte en les vinyes més properes a elles. En Gil sap que no és bo per la vinya i davant d’això aplica el preparat 501 de silici dues o tres vegades l’any que ajuda a aminorar els seus efectes.
Caminant també vam poder veure oliveres i les arnes on tenen les abelles amb l’objectiu d’afavorir l’ecosistema que envolta les vinyes, contribuint així la pol·linització de plantes i flors. Aquest any ha sigut el primer que han pogut fer-ne una petita quantitat de mel i repartir-la entre els amics.
De camí cap a la casa, el que més ens va agradar va ser el lloc on té els preparats biodinàmics. Vam veure els preparats com el Maria-Thun, el 500 on s’enterren les banyes de vaca, el preparat d’ortiga i d’altres. Situats en una vinya en forma de semi cercle molt a la bora de la masia.
Aquell espai escollit per en Gil no és una casualitat, és un lloc on ell se sent a gust. Ens parla de la bona perspectiva que hi té des d’aquell punt de la casa, de les vinyes i de les hores de sol que li toquen. Així com prop d’aquella feixa, també hi havien plantat l’hort de la casa que li havia donat fruit i menjar. Finalment, el pèndol també va indicar que era un lloc amb harmonia.
Per acabar, també ens va ensenyar la petita habitació de la biodinàmica on les llargues cortines de cua de cavall va ser el primer que ens va cridar l’atenció (un antifúngic natural) i els pots amb totes les plantes medicinals assecades per ser utilitzades.
CAFÉ O TE
"La vinya d'en Muray"
Si haguéssiu vist la cara de la Gemma en aquell moment… Els seus ulls eren com dues taronges! Una vinya amb el seu cognom?
La vinya pertanyia a Joan Muray. Malauradament no forma part de la seva família i és curiós, ja que no és cognom massa comú al Penedès. A Gelida hi ha dues famílies “Muray” però no tenen cap parent en comú l’una amb l’altre.