entrant
“CARAM, quina xocolata!”
A la fira del Gall de Vilafranca del Penedès del 2021 ens vam aturar davant d’una parada de xocolates artesanes. Ens va rebre l’Àlex, qui més endavant vam saber que no era el productor de les xocolates Aynouse, sinó el seu comercial.
Ell ens va explicar que estàvem davant d’unes xocolates artesanes molt diferents i ens en va deixar tastar un trosset de la que portava oli i sal… i ho hem de confessar: quina sorpresa a la boca! El seu gust, la textura i la seva intensitat ens va enamorar.
Sense pensar-ho gaire, en vàrem voler comprar un altre per continuar tastant i com a “fans incondicionals” de la tòfona, ens vam decidir per aquesta. Encara no havíem pagat, que ja l’estàvem tastant i després d’aquell most vam tenir molt clara una qüestió: la pròxima comarca havia de ser l’Urgell. Havíem d’anar a conèixer el Xavi, el productor d’aquella joia i el culpable que ens acabéssim aquella xocolata amb un matí.
els principals
“Vaig anar a parar al món de la xocolata per casualitat"
“Jo sóc un pixapins (jeje) de la zona alta de Barcelona i quan dic la zona alta, em refereixo al barri del Carmel” ens diu el Xavi d’entrada quan arribem al seu obrador d‘Agramunt.
Ens va explicar que els seus inicis amb la xocolata van ser pura casualitat. Ell treballava de nit a Barcelona i era un món que no li agradava. Així que un dia quan va veure que una masia de lloguer al centre de Catalunya, concretament a la Segarra, no s’ho va pensar i va decidir anar-hi per començar de nou.
Però un dia, per la seva sorpresa a l’aldea Cellers, que pertany a Torà, va conèixer un productor de xocolata. Aquest productor, va formar part del primer col·lectiu de productors alimentaris de Catalunya i després de fer-se amics, el va estar ajudant durant uns anys i aprenent l’ofici.
Passats els anys, en Xavi decideix anar a viure a Cervera on torna a treballar a la nit, concretament en un pub d’un amic. Durant aquella època va conèixer a la seva dona, amb la qual van decidir anar a viure a un poble al costat d’Agramunt i un bon dia, li va arribar a les orelles que estaven buscant personal a la casa Jolonch.
S’hi va presentar de cap, però es va endur una bona sorpresa. El mètode que utilitzaven per fer xocolata era del segle XIX. En un primer moment no va entendre com encara feien la xocolata amb aquell mètode tan antic, però mentre l’explicaven el funcionament d’aquella maquinària, ja hi estava involucrat fins dalt. Així doncs, es va quedar al capdavant d’aquella fàbrica de xocolata.
Però quan va acabar la relació amb Jolonch, el Xavi va veure clar que era el seu moment per començar el seu propi obrador de xocolata. Així que dit i fet, amb un mes ja tenia local i la maquinària per començar a fer proves.
postres
"Què li diries a un emprenedor? Mai facis un estudi de mercat"
El Xavi es considera políticament incorrecte dins la seva professió perquè diu les veritats i té molt clar que per començar un projecte has de picar molta pedra. No és cosa d’un o dos anys, sinó que és part de tot un procés, perfeccionament constant i envoltar-se de la gent adequada per trobar el teu mercat.
“La xocolata és molt bàsica, és cacau i sucre” ens va dir. El procés més antic i autèntic dóna un resultat únic, però té molta minva. El Xavi treballa amb la base de la pasta pura d’origen iutilitza sucre de canya. Amb la primera xocolata que va començar a fer proves, va ser la xocolata amarga i ara ja fa més de 21 varietats diferents.
Quan li vam preguntar quina era la seva preferida, ens va contestar: “Jo no menjo xocolata”. Això sí que no ens ho esperàvem! Tot i així, ens va dir que si n’hagués de triar una, seria la de xocolata amb cafè, ja que el cafè li agrada molt.
Un altre fet curiós és que ens va confessar que havia estudiat química, però que la cuina sempre li havia agradat i per aquest motiu, li agrada investigar i crear xocolates amb gustos diferents.
Ens va deixar molt clar que no treballa afegint “toppings” a la xocolata, sinó aconseguint el sabor emulsionant el cacau amb cada producte. Això fa que les seves xocolates es puguin maridar amb diferents begudes. De fet, el primer maridatge de cervesa i xocolata va ser a Mollerussa i el van crear Xocolata Aynouse amb Cerveses Matoll.
Un èxit que estem pensant de tornar a repetir. Què en penseu, us agradaria fer un maridatge de cerveses amb xocolates?
El café
"Per què li vas posar Aynouse?"
Quan el Xavi estava buscant un nom pel seu projecte xocolater sempre li preguntava a la seva dona: “Què et sembla aquest nom?” i ella sempre li responia: “Ai no ho sé!” i d’aquí va sortir el nom “Aynouse”.
No hi haviem caigut fins que no ens va explicar l’història però la trobem fantàstica!
