entrant
“Això és un espectacle”
Conduint pels camins del Parc Natural del Garraf, el sacseig dels bots que ens trobàvem ens feien ballar al ritme de ”What a Wonderful World” de Louis Armstrong. Després de 20 minuts de cotxe ens plantejem si ens havíem equivocat. Nosaltres buscàvem l’obrador de crispetes ecològiques Pip Pop situat a la Fassina de Jafre i ens costava creure on el GPS ens estava portant.
De cop, se’ns va calar el cotxe (literal) al veure la maravella de masia que teníem davant. Era una senyora masia. Ens va faltar poc temps per aparcar i baixar del cotxe per recórre els seus voltants. Mentre caminàvem pels jardins, sentíem veus, però nosaltres només visualitzàvem aquell espai i les seves possibilitats.
els principals
"Tot molt hippie"
Després de fer quatre fotos als jardins, seguim les veus i ens apropem a la petita porta d’un dels laterals de la masia. Al davant hi havia aparcada una furgoneta i quan preguntem “Hola, que hi ha algú?” de sobte PAM! Salten unes crispetes per la porta!
Ens va semblar de pel·lícula, mai millor dit. L’Edu i l’Owen rient ens van rebre en un espai molt particular. Estaven acabant d’envesar uns quants paquets en un petit obrador de rajoles blaves i grogues amb una olor de torradet que se’t feia la boca aigua.
Ens obren una bossa perquè les tastem. Unes crispetes blanques salades de tota la vida és el que veiem, però anàvem molt equivocades. CARAM, eren bones no, boníssimes!
Eren cruixents, de les que fas soroll quan les menges. Feia dies que no en menjàvem de crispetes com aquelles, però sabeu el més sorprenent? Eren dolces! Tota la vida creient que les crispetes blanques són salades i les dolces son les de colors… CARAM aquí l’excepció és la que trenca la regla.
Al veure la nostra emoció, es miren entre ells, riuen i se’ns van posar creatius. De sobte, l’Eduard agafa un got i hi posa les crispetes que acabàvem de tastar amb pols de color rosa i blanca, Remou el got com si fós un cocktail i la situació només feia que millorar. “Au tasteu” ens diu i mentrestant ho tastàvem, ens pregunta: Havieu tastat mai unes crispsetes amb gust de remolatxa i iogurt?
Si alguna cosa hem de destecar d’aquet parell és la seva simpatia. Us podeu imaginar la nostra cara quan ens van dir que eren periodistes? Com dos periodistes acaben fent crispetes? Doncs la vida, que dona mil voltes.
Després de ser companys al Canal Blau (TV de Vilanova i la Geltrú) decideixen emprendre junts un projecte i van veure una oportunitat en els cinemes, concretament en la gestió dels Cinemes de Sant Pere de Ribes i del Garraf.
postres
“La Pilar”
En aquell obrador no només es fan crispetes, també s’hi fan licors amb herbes macerades i melmelades. Són els productes de la Pilar, la pròpietaria de de la masia. Aquell dia no hi era, però sabem que tenim pendent visitar-la perquè l’espai s’ho mereix, així que tornarem.
Per cert, si la voleu conèixer, just al costat de la seva masia han obert un bar on pots esmorzar, fer un bon vermut o dinar en el rovell d’ou del Parc Natural del Garraf. Nosaltres ja ens hi hem visualitzat!