entrant
“La Masia La Serra guarda un secret”
Arribem al celler l’Enric ja ens esperava amb un somriure d’orella a orella. Vam saber que tindríem una visita amable pels seus gests, to de veu i entusiasme en voler explicar-nos totes les particularitats de la seva estimada Malvasia.
Ens trobàvem a la Masia La Serra, una masia molt antiga i on ja fa més de 30 anys s’hi van trobar uns documents on s’anomenava la Malvasia de Sitges com la varietat destacada de la finca.
Actualment l’Enric conjuntament amb el seu cosí, en Carles i els seus dos fills, en Martí i en Biel són els responsables de la recuperació d’aquesta varietat a la zona del Massís del Garraf als anys 90 i els pioners en tornar a vinificar la Malvasia com a vi tranquil i monovarietal.
Van començar a comercialitzar les primeres ampolles l’any 2000 i se’ls coneix pel seu blanc SASSERRA.
els principals
“La princesa quan es retira demana que li portin perdius i malvasia”
Doncs sí, això és el que demana la princesa a Tirant lo Blanc, un llibre que tots coneixem i que ja parlava de la Malvasia com un vi mític i mític també és el temps que porta la família de l’Enric vivint en aquesta masia i casa pairal que data del 1540. La família que va viure aquí més temps va ser la Família Roig i ara molts anys després, trobem a descendents coneguts com a Bartra Roig.
Avui dia són dels pocs viticultors que encara viuen a la masia i encara obren portes gegants de fusta amb claus de mida XXL.
“Les arrels medievals ens porten a noms medievals” ens diu l’Enric mentre treu de la nevera el Saserra 2016. Com bé us hem dit, aquesta malvasía és un referent i el seu nom antic del s.XII és en honor a tota la història que els envolta.
Mentre tastem aquest vi tan singular, una malvasia seca que ens va deixar ben sorpreses, apareix el Biel, el fill de l’Enric. Primer va passar de llarg , però aconseguim que torni quan veu que estem amb una copa de malvasia a la mà.
No va tardar massa a marxar perquè estava molt enfeinat, però vam veure que la seva passió per la malvasia és la mateixa que la del seu pare. La malvasía es porta a la sang!
Tornant al vi, el Sasserra és un vi que prové de vinyes de baixa producció. Com a curiositat, la malvasia és una varietat que el seu raïm és molt airejat, és a dir, mai veurem gotims molt rodons on els grans es toquen els uns amb els altres. Això fa que cada gra maduri molt bé mantenint una bona acidesa i amb facilitat d’arribar entre els 13 i 14 graus.
D’aquest vi n’elaboren unes 3.000/ 4.000 ampolles l’any i el pots trobar en restaurants com La Salseta de Sitges o a vinateries especialitzats com l’Angelus a Vilafranca del Penedès. Però si ets de vi, també el podràs trobar als nostres lots de Nadal!
“És un vi per ocasions” ens diu l’Enric i de fet Agustí Peris (sommelier del Bulli) un dia testant a cegues li va dir: “Si no és un Riesling alemany, ha de ser Malvasia”.
A part de la malvasía, tenen un total de 12 varietats diferents a destacar unes 30 hectàrees de vinyes amb Xarel·lo, Macabeu i Garnatxa. I ara que parlem del Xarel·lo… Us hem de dir que vam tastar un dels primers ancestrals que es van fer a la zona, caram quin ancestral! Un Xarel lo 100% de vinyes velles del 2008, com et quedes? A nosaltres ens va trencar els esquemes.
Aquests viticultors del Massís del Garraf són uns dels pioners en apostar per la producció ecològica i els seus vins ofereixen una expressió sensitiva del paisatge que els rodeja, si mai teniu un Vega de Ribas a les mans segur que no us deixarà indiferents!
postres
“Els Garrofers”
La masia està rodejada per Margallons (l’única palmera europea i molt típica de la zona), bosc mediterràni de pins, romaní, fonoll…
Però el que ens va cridar més l’atenció van ser els Garrofers.
Les Garrofes són típiques de València, Tarragona, Balears i també del Garraf.
Alguns dels Garrofers que envolten la masia tenen 300 anys i tot i això, encara fan garrofes i de les bones. El tipus de Garrofa que trobem a Vega de Ribes es diu “banya de cabra” per la seva forma, però el que ens va agradar més és que es pot menjar directament de l’arbre.
Té una textura de “xuxe” i un gust semblant a la regalèssia. El millor de tot és que no porta gluten i els sucres són d’alliberació lenta, perfectes pels esportistes. Sabieu que el pintor Joan Miró sempre tenia una garrofa a la butxaca?