entrant
“El productor de formatge del Garraf el vam conèixer a la casa de colònies i granja Can Pere"
En els inicis de Caram Caram, l’any 2020, ens van dir que al Garraf hi havia un únic productor de formatge artesà i que el trobaríem a Sant Pere de Ribes en una casa de colònies. Així doncs el vam anar a visitar!
Per arribar a Can Pere hem de dir que si condueixes un 4×4 millor que millor o això és el que la Gemma va pensar un cop va aparcar.
Des de fora vam veure una casa amb una granja petita i una porta mig oberta. No ens en vam estar, que ja érem dins i el primer que ens vam trobar va ser una paret plena “d’eines del camp” que ens va encantar.
Però de sobte, un senyor se’ns va acostar i ens va indicar on podíem trobar l’Anton (amb qui havíem contactat prèviament) i mentre l’esperem, seguíem contemplant aquella ”paret/museu”.
els principals
“De colònies una altra vegada”
L’olor de formatge només al entrar en aquella casa ens va obrir l’estómac i mira que havíem esmorzat! Vam conèixer l’Anton, el president de la cooperativa que porta Can Pere formada per 4 socis i 6 treballadors. Ara ja fa 10 anys que van començar a donar vida a la Masia amb l’hort ecològic, l’obrador de formatge i la casa de colònies amb capacitat per 80 persones. Casi res oi?
Quan ens comença a ensenyar els espais, no vam poder evitar l’emoció. Pell de gallina és el que vam sentir quan recorrent la casa, recordàvem el que sentíem quan érem petites i anàvem de colònies; menjadors amb taules llargues de fusta i bancs, lliteres vermelles, la granja dels animals i un espai a l’aire lliure que en aquest cas hem de dir que hi havia un gran plus: una piscina amb vistes a les muntanyes del Garraf. Quin paradís!
Finalment, vam entrar al petit obrador però amb tot l’imprescindible per fer 4 tipus de formatges amb llet de cabra: formatge de llet crua, un tendre, un curat i el mató… Tot i no ser ecològic, en Joan, la persona encarregada de fer el formatge ens explica que tot el procediment és artesà i això ho vam comprovar quan el vam tastar. Com diu la Gemma “Cantaven els àngels”!
postres
“La formatgeria del Garraf”
Al cap d’un any i mig, és a dir el març del 2022 vam trucar a Can Pere, perquè estàvem d’expedició a la comarca i dins el Tasta Comarca del Garraf no hi podia faltar el formatge artesà del Joan.
L’Anton ens va agafar el telèfon però per sorpresa nostra, ens va fer saber que el Joan ja no feia formatges a Can Pere. La casa de colònies, amb la pandèmia havia perdut moviment i van haver de redissenyar i focalitzar tota l’energia en l’horta. Però en Joan no havia plegat, ara el podíem trobar al mig de Vilanova i la Geltrú en una petita botiga/obrador.
Vam anar a veure’l i allà estava darrere d’un aparador ple de formatges d’aquí i d’allà amb una olor d’aquelles que si ets formatger no la canviaries per res del món! Ens va reconèixer de seguida i ens va explicar que ara tenia la botiga i que a més a més té un petit espai per fer degustacions de formatges.
Quan li vam preguntar pels seus formatges ens va dir que seguia fent el tendre i el curat de cabra i el mató però que n’havia afegit un de nou, en honor als vilanovins, un formatge amb llet pasteuritzada i quallada làctica que li ha posat de nom Llunàtic. Sabíeu que diuen que els Vilanovins són tots uns llunàtics? El Joan ho tenia ben clar.
Vam creure que el Llunàtic seria el millor per posar dins el Tasta Comarca del Garraf, en honor als seus ciutadans però el Joan ens va ser molt sincer: “Veniu en un moment de poca producció de llet i no us el puc fer ara“. Algunes vegades ens trobem amb aquesta situació, i encara que ens hagués agradat posar el Llunàtic… Tot producte artesà té el seu procés i moment, per tan vam decidir-nos pel tendre de cabra, que per cert, va com anell al dit amb la crema d’espigalls que també forma part del Tasta Comarca del Garraf, un maridatge fàcil i senzill.
Café
“Saps per què en masies antigues com a Can Pere hi podem trobar dates escrites al sostre?”
Es veu que la masia anys enrere s’hi feia vi i quan hi havia una bona anyada, s’ampliava la construcció de la masia. No us sembla genial? Quina llàstima que haguem perdut aquesta tradició eh…
Així doncs, si hi vas algun dia i t’hi passejes, mira el sostre perquè coneixeràs les millors anyades de la familia Pere Raventos, els seus primers propietaris.